El Diari de Figueres va tenir coneixement recentment de les investigacions i recerques que, en el marc d’un treball sol·licitat per la professora Àngela Castaño Muñoz, duia a terme l’estudiant de l’Institut Ramon Muntaner Aniol Pibernat Lázaro, de 17 anys. Les seves indagacions i la seva dedicació seriosa a aquest treball van dur l’Aniol al premi merescut: acreditar documentalment una afirmació tan rellevant i remarcable com que la ràdio va néixer a Figueres el 1927 i no el 1962, com sempre s’havia dit i pensàvem tots. Aniol Pibernat ha seguit el fil de les primeres pistes donades fa uns anys per Josep Maria Bernils Mach (1929-2011), Cronista oficial de la ciutat, fins trobar-ne la confirmació documental.
L’Aniol, la seva tutora Àngela Castaño i el director de l’Institut Quim Bruguera van acceptar la proposta del Diari de Figueres de fer públiques les conclusions i documents trobats per aquest estudiant de 17 anys el 10 de novembre, en el marc de la Trobada de Radiofonistes organitzada pel Diari. Així va ser, en una trobada que vam voler aprofitar per fer un reconeixement a l’Aniol, a la seva tutora i al Muntaner, a través de la tinent d’alcalde d’Educació de l’Ajuntament de Figueres Anna Morillas.
Reproduïm tot seguit el fragment del treball de recerca d’Aniol Pibernat a on apareixen les seves conclusions i documents trobats sobre el naixement de la ràdio a Figueres l’any 1927. Publiquem aquest document amb l’autorització acadèmica del professorat i també la de l’alumne, a qui felicitem novament. Els documents històrics que hi apareixen podreu trobar-los a l’exposició “Història de la ràdio a Figueres”, organitzada pel Diari de Figueres, que es pot visitar a la Cate fins a primers de desembre.
E. A. R. 58
El 1927 es va crear la primeríssima emissora d’origen local a Figueres: l’E. A. R. 58. Aquesta emissora era de caràcter educatiu, ja que la seva seu estava localitzada al Col·legi-Acadèmia de Sant Josep, una escola situada al carrer Caamaño, 8 aquí a Figueres. Aquesta emissora va ser inaugurada i beneïda el dimarts dia 3 de maig del 1927 durant les Fires i Festes de la Santa Creu, com ja serà tradició en les següents emissores. Encara que els estudis d’aquesta ràdio no van ser inaugurats fins a la data esmentada, es té constància de l’ús d’aquesta emissora previ a la inauguració, ja que es van realitzar petites emissions a partir del 1925, encara que no van ser molt populars.
La seu d’aquesta emissora es trobava doncs a un col·legi situat al carrer Caamaño; això es deu al fet que el principal impulsor d’aquest projecte era el director de la mateixa escola: mossèn Enric Gàbana i Ventura, qui volia promoure l’ensenyament i la cultura a través d’una eina tan útil com ho és la ràdio. “El nostre pla és ben senzill i els nostres projectes ben humils. Intentem donar conferències sobre arts, ciències, literatura, etcètera, cursets d’idiomes i d’altres assignatures per professors competents, tot això amenitzat amb música i declamació” (fragment extret de “Una interviu amb el director de EAR 48”, dins La Veu de l’Empordà. Any 28, època 2. Número 1179. Figueres, 14 de maig de 1927. Pàgines 5 i 6).
Cercant informació referent a aquest col·legi i el seu director, vaig trobar-me en un carreró sense sortida, ja que no hi ha cap mena de notícies rellevants respecte a l’acadèmia anomenada “Col·legi-Acadèmia de Sant Josep”. Des de l’Arxiu Municipal em van informar que es tractava d’un centre educatiu privat que no depenia de l’Ajuntament, i que, per tant, només disposaven dels censos escolars de diferents anys proporcionats pels mateixos centres. L’únic tipus d’informació que vaig trobar va ser a partir d’una revista que es publicava des del mateix col·legi. Aquesta revista Vacaciones era publicada amb la finalitat de continuar educant i ensenyant els alumnes fins i tot durant les vacances, de manera que no perdessin el tacte amb l’ensenyament i aprofitessin el seu temps lliure per aprendre, justificant que “en nuestro pecho latía un corazón juvenil, noble y generoso y en nuestra frente hervían pensamientos de grandeza y nuestros sentimientos y nuestros ideales nos llevaban a tomar un libro o una Revista y empapar de sus conceptos nuestra mente ávida de saber, y a tomar la pluma y llenar unas cuartillas que publicábamos en un periódico o rompíamos después de haberlas escrito.”
Aquesta revista contenia tot tipus d’informació i redaccions: des d’articles referents a la mateixa radiofonia fins a anuncis de certàmens escolars i narracions originals. Va ser molt útil durant el procés de recerca, ja que era l’única font d’informació que hi havia respecte al col·legi-acadèmia i, a més a més, parlava sovint de radiocomunicació, fet que indica l’aparent curiositat o interès per part de la directiva i els professors cap a aquest nou món que se’ls hi obria i les possibles raons per les quals van voler situar una emissora de ràdio a la mateixa escola. Hi ha un article publicat a la segona entrega, el 15 de juny de 1925, i escrit pel mateix Eudald Soler, un dels impulsors de Radio Club Figueras, que parla sobre la telefonia sense fils amb el fi d’ensenyar els lectors diferents conceptes relacionats amb la radiocomunicació (ones electromagnètiques, mitjà portador i progressos de la T.S.F.). Tot i que la mateixa revista admet molts cops que és de gran popularitat i molts companys periodistes animen a l’escola a seguir, se’n perden els documents a partir de l’octubre de 1926, i per tant no podem saber de manera del tot precisa com es sentia tant el professorat com l’alumnat amb el fet de tenir una emissora de ràdio. A través de crides que feia mossèn Enric Gàbana a la premsa, l’emissora va anar creixent i en poc temps va esdevenir molt popular entre la població figuerenca: s’hi celebraven conferències (de diferents àmbits: literàries, musicals, etc), es comunicaven notícies i s’hi retransmetia música en directe. El més interessant i destacable d’aquest col·legi és l’absoluta modernitat que suposava realitzar (o voler realitzar) classes d’idiomes a través de la ràdio. És a dir, voler ensenyar anglès, francès i alemany amb professor nadius no només en classes tradicionals, sinó també a través de la ràdio, arribant així a més gent i repercutint més en la població figuerenca. Segons ells, seguien el model dels grans centres d’ensenyament americans, que seria el que avui en dia entenem com les classes on line.
A causa de la falta d’informació sobre aquestes classes que seguien el model americà, no es pot determinar si finalment es van poder dur a terme o no, però hem de suposar que no perquè tot i la gran popularitat que va tenir l’emissora als inicis, es perd el rastre a les fonts primàries dos mesos després: el 23 de juliol de 1927, així que hem de suposar que abans d’iniciar el curs següent es va decidir tancar l’emissora. Potser per motius econòmics, perquè una ràdio tan pionera com ho era aquesta de finals dels anys 20 havia de ser difícil de mantenir econòmicament, tal com s’explica a la cita següent: “Són força considerables les despeses que això ocasionarà. De moment la instal·lació és una despesa inicial considerable i el mantenir-la en deguda forma, per tal que sigui profitosa pel públic, calculem que haurà de costar bastant.” Fins i tot en aquest últim diari on s’esmenta l’emissora del col·legi-acadèmia de Sant Josep es diu que la retransmissió del concert feta va ser escoltada per molts oients tant de Figueres com dels voltants, afegint que el període de prova d’aquesta emissora havia acabat i que la tardor vinent es farien emissions de manera freqüent, seguint el programa fet pels directius. “Ens consta que foren molts els aficionats de Figueres i de fora que amb llur aparell pogueren continuar amb tota perfecció el concert que acabem de ressenyar. 20 fragment extret de “Una interviu amb el director de EAR 48”, dins La Veu de l’Empordà. Any 28, època 2. Número 1179. Figueres, 14 de maig de 1927. Pàgines 5 i 6.
De la direcció de l’emissora se’ns comunica que han donat un resultat definitiu les últimes proves realitzades i que se sent amb galena des de tots els indrets de la ciutat. “Finides per ara amb resultat satisfactori les proves, es reprendran aquestes a la tardor vinent, en què començaran a donar-se normalment les emissions i a desenrotllar-se el programa que s’han format els directius”. Carnet d’emissions d’assaig de “EAR 58”.
Pel que fa a aquest misteriós col·legi-acadèmia, se sap que va romandre actiu almenys fins al 1929, data on encara es conserven els censos escolars. La falta d’informació a llibres o diaris i la manca de records per part de la població figuerenca fa pensar que va tancar abans de la Guerra Civil, potser quan el seu director, mossèn Enric Gàbana i Ventura, va marxar de Figueres.
