La base de dades de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres és coneguda i reconeguda per la seva exhaustivitat, volum i precisió. Fa uns dies s’hi ha produït una novetat: L’equip de la Biblioteca hi ha catalogat per primera vegada un llibre digital (E-book), no publicat (encara) en paper. Es tracta d’una nova publicació d’Inés Padrosa, bibliotecària del Castell de Peralada fins a la seva jubilació el passat mes de desembre. El seu llibre “La Colección Cervantina de la Biblioteca del Palacio de Peralada. Los ejemplares del siglo XVII” acaba de ser publicat per SIELAE, Ediciones de Seminario Interdisciplinar para el Estudio de la Literatura Áurea Española, de la Universitat de la Corunya. El Seminari es va fundar el 1996 amb la voluntat de fomentar l’estudi de la literatura espanyola dels Segles d’Or des de perspectives diverses i per difondre treballs d’investigació.
El llibre d’Inés Padrosa es pot descarregar gratuïtament a Janus. Estudios sobre el Siglo de Oro. Universidade da Coruña. El treball està dedicat als llibres de Cervantes i també al Quixot apòcrif editats al segle XVII i custodiats a la Biblioteca del Castell de Peralada.
Biografia d’Inés Padrosa Gorgot
Nascuda circumstancialment a Girona, va passar la infantesa a Castelló d’Empúries (Alt Empordà), i des de l’any 1975 resideix a Figueres. És llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitat d’Història de l’Art (UAB, 1984), i Diplomada en Biblioteconomia i Documentació (1975 i 1986). Ha exercit la docència i ha desplegat una intensa activitat d’investigació sobre diferents disciplines relacionades amb la comarca de l’Alt Empordà. D’entre les quals sobresurt la vessant bibliogràfica, fotogràfica, biogràfica i cartogràfica.
De 1986 a 2023 va ser bibliotecària del Palau de Peralada, on va organitzar exposicions anuals i actes culturals, i des d’on va desenvolupar una extensa tasca de difusió dels fons d’una de les biblioteques més importants de Catalunya. Des de l’any 2016 va desenvolupar les tasques d’arxivera i bibliotecària de la institució. Ha estat membre de la junta de l’Institut d’Estudis Empordanesos, de la qual en va ser vocal, secretària i coordinadora de publicacions; membre del patronat Eiximenis de la Diputació de Girona. Ha format part d’altres associacions empordaneses com el Patronat de Sant Quirze de Colera i l’Associació Cultural Castell de Peralada. És membre de l’ICOM, de l’Associació d’Arxivers de Catalunya i d’Arxivae (Associació d’Arxius de l’Alt Empordà). Ha col·laborat amb diferents publicacions periòdiques i mitjans de comunicació com la Revista de Girona, el Diari de Girona, l’ediari.cat, els setmanaris Empordà i Hora Nova i altres revistes d’àmbit internacional com Alumina. I, en anuaris d’institucions com el de l’Institut d’Estudis Empordanesos, el de l’Institut d’Estudis Gironins i el de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics. Així mateix, ha participat en obres de referència i portals on line com la Galeria de Metges catalans o el Diccionari d’Historiadors de l’Art català, valencià i balear. Així com en el Diccionario biográfico de la Real Academia de la Historia.
Com a investigadora especialitzada en la comarca de l’Alt Empordà, la principal aportació de la dècada dels 90 va ser la publicació de la bibliografia comarcal, en paper i suport digital. Va ser la primera comarca de Catalunya en gaudir d’una eina d’aquestes característiques. Circumstància que ha permès evolucionar d’una manera molt més ràpida en la recerca d’aquest àmbit geogràfic. L’altre eina fonamental, punt de partida per aprofundir en l’excel·lència empordanesa, haurà estat el Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, en el qual s’hi apleguen més de 2.000 biografies acompanyades d’un elevat percentatge de fotografies. Cal destacar que l’Alt Empordà ha estat, de nou, la primera comarca de Catalunya que gaudeix d’un diccionari biogràfic comarcal.
