Polític, periodista, sastre, escriptor, activista cultural… Tot això va ser Josep Puig Pujades (Figueres, 1883 – Perpinyà, 1949). Principal renovador del republicanisme empordanès, va enllaçar la vella tradició federal amb el catalanisme progressista del primer terç del segle XX. La seva gran producció periodística i literària permet constatar l’important paper ideològic que va desenvolupar com a defensor d’un projecte cívico-cultural com a eina transformadora de la societat a través del foment de l’educació i de la cultura.
Puig Pujades va ser un figuerenc que va tenir una relació de gran amistat amb Dalí tot i els perfils totalment antagònics de l’un i de l’altre. L’Ajuntament de Figueres acaba de comprar en una subhasta llibres i documents diversos del pintor dedicats i enviats a Puig Pujades, un fons documental que podrem visitar aviat a la Casa Natal de Salvador Dalí.
Qui va ser realment Josep Puig Pujades? Li hem fet aquesta pregunta a la periodista de TV3 Anna Teixidor Colomer, autora del llibre “Josep Puig Pujades (1883-1949), cervell i paraula del catalanisme republicà”. Es tracta de la biografia intel·lectual i política d’aquesta personalitat rellevant del catalanisme republicà d’abans de la guerra civil.
Josep Adolf Estrader: Puig Pujades era un d’aquells empordanesos republicans, com temps abans Abdó Terrades o Josep Maria Bofill. Quins eren els trets principals del seu pensament polític?
Ana Teixidor Colomer: En Josep Puig Pujades va ser un empordanès amb fortes conviccions republicanes federals i catalanistes. Hereu d’un catalanisme progressista que entroncava amb l’ideari i els valors del republicanisme d’arrel federal. De fet, una màxima que definia i sintetitzava el seu pensament era “Amb la República al cap i Catalunya al cor”. La gestació d’aquesta idea –cerebral i passional– neix de la llarga tradició republicana federal que va sorgir a l’Empordà durant la primera meitat del segle XIX i que es va mantenir fins al primer terç del segle XX. El pòsit d’aquesta tradició arrenca amb Abdó Terrades fortament influït per les idees liberals i republicanes que va encapçalar diversos aixecaments. El posicionament polític de Puig Pujades es tradueix en la lluita contra el caciquisme i en la creença que una autèntica democracia –tan anhelada amb la Segona República– era possible. Ara bé, on es veu més plasmat aquest ideari és amb la idea de Figueres com a ciutat republicana. Puig Pujades concebia la ciutat com l’equilibri entre la cultura, la salubritat i la bellesa. Un espai que havia de ser un punt de trobada entre la millora dels espais urbans i la projecció de la cultura cívica dels ciutadans.
JAE: Puig Pujades va ser director d’Empordà Federal. Com el descriuries com a periodista?
ATC: El setmanari va tenir diversos directors. Segons la documentació, Puig Pujades ho va ser durant alguns mesos dels anys 1936 i 1937. Malgrat aquest període, el que sí sabem és que ell és el vertader artífex de la publicació. Ell va pensar, projectar i finançar el projecte periodístic. De fet, el setmanari va ser un instrument al servei de la política republicana: inicialment a través de les sigles de la UFNR i, finalment, d’ERC. Segurament que la majoria coincidirem en què Puig Pujades va ser l’ànima del setmanari, qui el va inspirar, qui en va marcar l’agenda política, va aconseguir mobilitzar la militància i a través del qual també va instruir i formar els seguidors del republicanisme catalanista.
JAE: Com a polític podríem dir que la seva presència en càrrecs públics no li va fer perdre ni l’idealisme ni l’activisme del seu republicanisme empordanès?
ATC: Els càrrecs públics i polítics i també l’experiència traumàtica de la Guerra Civil no li va fer perdre el seu activisme polític i les seves conviccions ideològiques. Des de l’exili a França va mantenir una prolífica activitat cultural i va mantenir el compromís intel.lectual.
JAE: En què s’atreien Dalí i Puig Pujades per tenir la relació que van tenir?
ATC: La relació entre els Dalí i Josep Puig Pujades comença amb el pare amb qui mantenien una bona amistat. Més tard, Josep Puig Pujades va ser el primer que va profetitzar que Dalí seria un gran pintor. Ho va fer a través de les pàgines del setmanari Empordà Federal. El polític no només va parlar d’ell i de la seva obra sinó que va contribuir al seu mecenatge en els primers anys. De fet, Dalí en va fer retrats, caricatures, exlibris, portades de l’Empordà Federal i en la col·lecció particular de Puig Pujades en tenia alguns quadres. El mateix artista freqüentava el domicili del polític on hi havia una remarcable col·lecció de pintures, ceràmiques i vidre. Durant la postguerra, Puig Pujades va defensar Dalí en alguns articles en què es polemitzava sobre l’artista i la seva obra.
Una màxima que definia i sintetitzava el seu pensament era “Amb la República al cap i Catalunya al cor”
Anna Teixidor Colomer
És periodista de TV3, doctora en Comunicació Social i llicenciada en Humanitats i Periodisme (UPF). És professora del Màster en Prevenció de la Radicalització (UB) i coautora per el programa 30 minuts de TV3 de diversos reportatges que giren a l’entorn de la mobilització gihadista i dels atemptats de Barcelona i Cambrils: “A la recerca del paradis”, “Desarmar Estat Islàmic”, “Entre els nostres” i “Abdelbaki es-Satty: retrat d’un impostor”, entre d’altres. L’any 2016 va publicar Combatents en nom d’Al.là.
