Una foto, una història.
Josep Maria Bernils.
Estem en plena temporada d’estiu i les platges i les piscines són un dels espais més visitats durant aquestes setmanes. A Figueres hi ha constància del fet que fou al final del segle XIX i començaments del segle XX quan es van iniciar els primers banys, protagonitzats pel jovent, ja que la gent adulta no estava per aquestes històries… Les primeres dades que es tenen, transmeses a través de la memòria oral, indiquen que alguns grups de nois anaven a banyar-se a la riera Galligans, molt a prop de la zona del que avui és la plaça del Sol i el carrer Mestre Falla, ja que aleshores la riera hi passava descoberta (a la foto, procedent del Fons Castellví que es conserva a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres). En aquell temps també hi havia diverses gorgues força fondes, perquè el rec portava un cabal d’aigua neta de les deus de les fonts nomenades de la Trobada i del Gat i d’algunes de la part de Llers.
A la mateixa zona hi havia una part que era ocupada per les dones que anaven a rentar la roba, ja que la majoria de les cases encara no tenien safareig propi. També s’explica que en els terrenys de l’entorn hi havia algun safareig molt gran que servia per regar aquells camps de conreu. Allà hi anaven alguns vailets que ben aviat van escandalitzar la gent, pel fet que es banyaven en calçotets, i alguns fins i tot nus, un fet que en aquella època era considerat una immoralitat pública que no es podia consentir… Es va demanar a l’Ajuntament que, en tot cas, es construís una paret el voltant del viver, perquè la gent que passava per aquell entorn no s’escandalitzés.
Igualment, hi havia alguns nois que feien una mica més de camí i anaven al viver del Molí Petit o d’en Garrons, una zona que avui és l’inici del carrer Nou, i també ho feien al rec del Mal Pas, a la carretera de Roses, entre Vilatenim i Figueres, a les gorgues de Palol, a Vilafant i a les basses d’en Pagès, en el camí del Far. Tots aquests recs portaven força aigua i ben neta, per tant, plenament apta per al bany. Finalment, n’hi havia alguns que anaven a banyar-se al sortidor del parc de l’Estació i els vailets n’havien de sortir ràpidament quan arribava el vigilant del parc, que els amenaçava amb una vara.
A les primeres dècades del segle XX hi havia només uns pocs benestants figuerencs que podien disposar d’unes residències en algunes poblacions de la costa on anaven a estiuejar. Els pobles escollits eren fonamentalment Cadaqués i Roses. Un altre lloc, aquest fora de la costa, on la mainada de les escoles s’hi havia anat a banyar a les excursions era el riu Muga, a la zona de Sant Llorenç. Igualment com tots aquells que agafaven el tren per desplaçar-se fins a la platja. Aquesta, però, és tota una altra història que explicarem en una propera crònica.
El 1932, durant la Segona República, l’Ajuntament de Figueres va projectar construir una piscina pública municipal i es va elegir com a lloc ideal precisament on hi havia el dipòsit de l’Aloy, a la carretera d’Olot, a la sortida de la plaça del Sol, ja que disposava d’una bona deu d’aigua, però l’esclat de la Guerra Civil va impedir la seva realització. A Figueres hi ha constància que la primera piscina que es va construir fou pels anys 40 al col·legi dels Fossos, que era només per a ús dels escolars. Poc després, el 1953, es va construir la primera piscina pública, de propietat particular. Estava situada a la ronda del Parc i era del doctor Lluís Vila, dentista. No era gaire gran i calia pagar una entrada per accedir-hi. El 1967 es va construir la piscina de l’aleshores Club Natació Figueres.
