Per Josep Adolf Estrader.
Berlín tenia el seu mur de la vergonya. A Figueres teníem el passadís de la vergonya, situat entre el carrer Sant Pau i la plaça Josep Pla. Dic teníem o tenim? No sé què fer. He utilitzat el passat perquè l’Ajuntament l’ha netejat de totes les pintades incrustades des de feia anys. Però no m’atreveixo a fer servir el present d’Indicatiu “tenim” perquè una flor no fa estiu. Que veiem avui el passadís així de net no vol dir que dintre d’un mes i d’un any seguirà així. La conservació en bon estat del passadís ja no depèn de l’Ajuntament sinó de tots nosaltres. Aquesta és la perversió del sistema: uns incívics embruten i en l’imaginari col·lectiu la culpa acaba sent de l’Ajuntament, que no neteja cada dia. Avui, l’Orgull de Figueres no ha de ser que l’Ajuntament hagi netejat sinó que d’aquí un mes el passadís segueixi així. Si això passa serà senyal que fins i tot els incívics que pinten tenen dins seu una petita dosi d’orgull de ciutat que haurà fet que es continguin després de veure què bé que queda el passadís. Tinguem fe.
