Article publicat a títol pòstum el setembre de 2024 per voluntat de l’autor, traspassat el mes de maig, que va desitjar que el Diari de Figueres publiqués els articles inèdits que ell havia escrit per al nostre mitjà.
Curiositats de Figueres.
Josep Maria Ortega.
Al llarg de la història, la ciutat de Figueres ha tingut tres cementiris: Un, al barri de Vilatenim. Un altre, el més antic, es trobava dins de la població, fet que incomplia la prohibició del Govern de 1785 d’enterrar a prop de l’església i dins d’una població. El 29 de març de 1810 el consistori va començar doncs a estudiar un nou emplaçament que substituís l’existent en aquell moment al costat de la muralla medieval de la població (avui, Plaça Gala Dalí). Després d’estudiar diverses possibles ubicacions, l’Ajuntament va escollir finalment l’any 1814 l’emplaçament del nou cementiri a la zona de la La Campassa, que conté nombroses obres de patrimoni funerari, amb obres de reconeguts escultors. Com tots sabeu, es troba entre el camí vell de Castelló i la carretera del Far.
Una d’aquestes obres funeràries és el panteó de la família Garreta, obra de Venanci Vallmitjana, que va ser inaugurat el 1906. El 1982, en no conèixer hereus que en provessin la propietat, el panteó va revertir a l’Ajuntament de Figueres, que va acordar destinar-lo a panteó de figuerencs il·lustres.
Les primeres despulles van ser les de Narcís Monturiol. Traslladades al cementiri de Figueres el 6 de març de 1972, tretze anys després, el 1985, van ser dipositades en aquest panteó. Com Monturiol, altres figuerencs il·lustres hi reposen, com indica una làpida de pedra. Parlem d’Abdó Terrades, Pep Ventura, Josep M. Albert, Joan Arderius, Marià Pujulà, Josep Puig Pujades i Ramon Canet Condormí.
Aquest monument funerari és un panteó neoclàssic de principis del segle XX delimitat per petits elements verticals que fan el perímetre de la tomba. Al damunt de tres esglaons s’aixeca un templet, sobri i pesat, amb dos sepulcres als costats. La porta d’accés és de ferro amb els vidres decorats; està entreoberta i d’ella sembla sortir una figura femenina amb trossa i túnica, que baixa l’escala. L’interior guarda dues tombes, amb les escultures dels morts als damunt. Al mig, un banc de pedra amb decoració floral. Al damunt del templet, just al mig, hi ha un recipient amb la funció de crematori. Una figura femenina, de mida natural i amb els cabells recollits, sosté amb la mà esquerra la túnica que porta. Està situada al brancal de la porta del panteó, a la dreta del visitant. El panteó té al sostre una torxa de pedra.
Pel que fa al tercer cementiri, de planta rectangular, és el que es troba al barri de Vilatenim, prop de l’església de Sant Joan de Vilatenim del segle XI.
