El Diari de Figueres segueix publicant a títol pòstum els articles que Josep Maria Ortega, malauradament traspassat el passat mes de maig, havia escrit per a nosaltres. La publicació d’aquest article inclou també el nostre homenatge i record a en Josep Maria.
Curiositats de Figueres. Per Josep Maria Ortega
Aprofitant que, fins al 30 d’abril, vam poder visitar a La Cate l’exposició ”La Petjada dels Americans del Pení a Roses i més enllà’”, comissariada per Toni Salamanca, us volem presentar avui un altre vincle entre els americans i Figueres.
El tractat d’amistat i col·laboració hispanoamericà del 1959, establia la creació de la base aèria al pic del Pení (Roses) (Estació EVA-4) per controls de radar d’aviació i un grup de vivendes a Figueres per a residència dels militars destinats a la base.
Les vivendes es varen situar a la falda de la muntanyeta, entre la Pujada del Castell i la Carretera Nacional II. I ja des dels seus inicis foren conegudes popularment com a les “cases dels americans Es construïren dos models diferents de vivendes. Uns anys abans d’urbanitzar la zona i realitzar els habitatges, -el 1957-, ja s’havien fet tràmits per a la construcció a Figueres d’aquestes obres en un sector situat dintre del perímetre de seguret del Castell de Sant Ferran. Es construïren dos models diferents de vivendes. A la part de tramuntana es bastiren vint habitatges unifamiliars de planta baixa i un pis. Una part d’aquests habitatges s’atribueix a l’arquitecte americà Richard Neutra. arquitecte que formava part de la plantilla d’arquitectes que treballen regularment per a l’Exèrcit Americà. L’acord hispanoamericà ja preveia la construcció d’aquestes vivendes a Figueres, per a destinar-les per a residència dels oficials americans ja que aquests s’allotjarien a la capital de la comarca: Figueres, en un terreny considerat, també, sòl americà, un barri en certa manera completament al marge de la resta de la ciutat. Actualment, les barreres de la duana encara es conserven, perfectament visibles, enllaçades entre elles. El barri s’entrega pels volts de 1959 i el seu carrer principal és dedicat al president John Fitzgerald Kennedy. El 30 d’Abril de 1965, amb l’assistència del Cònsol general dels Estats Units a Barcelona Mr. John W. Ford, acompanyat del Cònsol Agregat Cultural Mr. Ray W. Johnson, el Comandant de la USAF, i l’alcalde de la ciutat, Ramon Guardiola es va procedir al descobriment d’una làpida amb un relleu del president que dóna el nom de President Kennedy a l’avinguda principal de la zona residencial de la urbanització.
El pla general de l’any 1983, qualificava la zona d’ús exclusiu dels militars del Pení i del Castell i era prohibit l’accés civil.
Tornant als allotjaments, eren unes cases molt a l’estil americà, amb jardí al davant i al darrera i sense cap mena de tanca en tota la urbanització, fets inèdit a la Figueres de l’època. Tant la distribució com els equipaments eren molts diferents als utilitzats a la zona. El tret més remarcable de tota la intervenció és la seva escala. Cinc edificis al bell mig d’un mar de gespa, un carrer amb el trànsit restringit. Res més. L’escala no és una cosa a decidir per un arquitecte, a priori, i, per tant, pensar aquests habitatges d’aquesta manera fa avançar un pas més el projecte de Neutra, acostumat a concebre exactament de la mateixa manera urbanitzacions molt més grans.
El pla general de l’any 1983, qualificava la zona d’ús exclusiu dels militars del Pení i del Castell i era prohibit l’accés civil.
A més de les vivendes comptava amb un local social, església i escola que, en marxar els americans, amb el nom de Mare de Déu de Loreto, patrona de l’arma d’aviació,es va obrir als alumnes del barri.
Eren unes cases molt a l’estil americà, amb jardí al davant i al darrera i sense cap mena de tanca en tota la urbanització, fets inèdit a la Figueres de l’època. Tant la distribució com els equipaments eren molts diferents als utilitzats a la zona.
30 d’Abril de 1965, inauguració placa i relleu de marbre a l’Avinguda President Kennedy.
