El tercer capítol del llibre inèdit de Jordi Bonaterra Vayreda “Família i històries figuerenques” parla dels Matas i fa un esboç biogràfic d’alguns dels seus membres més destacats. Nosaltres n’hem selecionat tres: Dolores Hortal i els seus fills Joan i Jaume. Llegint l’article d’avui descobrireu qui i quan va fer aquest fantàstic sostre de guix de la botiga.
El cas excepcional de la Dolores Hortal
“La Dolores Hortal va ser una dona d’empenta, treballadora i innovadora, i – a part de criar cinc fills- va engegar el negoci tèxtil, venent manteletes i capells. Una vegada va comprar barretes a França i, tornant a la duana, li volien fer pagar l’import comercial. Ella, tot decidida, va dir que eren per la família i, com que anava amb els seus fills que eren petits, els hi va entaforar tres o quatre barrets a cada un d’ells i així se’n va sortir. Crec que va estar al front de la botiga almenys fins al 1871”. Aquesta anècdota, recollida en el seu llibre, era una de les preferides de Jordi Bonaterra Vayreda, l’explicava sovint quan parlava de Dolores Hortal pel que implica de força i capacitat d’improvisació en aquesta avantpassada.
La vida apassionant del polític Joan Matas Hortal
Era el fill gran de Dolores Hortal. Va néixer el 1826 i va ser un home de vocació política. Explica Jordi Bonaterra en el seu llibre: “De ben jovenet es va afiliar al Partit Republicà d’Abdó Terrades i al 1843 a la manifestació republicana a la Font del Soc, va parlar representant les Joventut Republicanes. Encara que va fer l’aprenentatge de sastre i més tard d’empresari de carreteres, la política sempre va ser l’activitat vocacional en què es va entregar amb cos i ànima”. Joan Matas va viure tres vegades a l’exili i, segons Jordi Bonaterra, “el seu tarannà polític, d’home d’una extraordinària honradesa, va fer-lo guanyar molta reputació i fou elegit president del Centre Republicà de Figueres i després del Partit Republicà de l’Empordà”.
Joan Matas va ser diputat, president de la Diputació i governador civil de Girona. “El general Martínez Campos va patir una insubordinació per part de la tropa i alguns oficials, i Matas -que era un gran orador- van arengar la tropa i la van convèncer de deposar les armes, cosa que el general sempre li va agrair. En un dinar que va ser convidat a Ca’n Matas, el general li va dir “a Matas debo la vida, a Matas debo la faja”. Joan Matas va morir a Buenos Aires el 1894.
Jaume Matas Hortal
Jaume Matas Hortal (1840-1913) va ser el que continuà la gestió de la botiga. Era el besavi d’en Jordi Bonaterra Vayreda, autor d’aquest llibre. Jaume Matas es va casar amb Raimunda Serracant i van tenir una filla, l’Angelita, àvia d’en Jordi Bonaterra. “La meva àvia va ser filla única ja que Raimunda Serracant va morir jove”, escriu en Jordi Bonaterra al seu llibre. “Jaume Matas va ser un botiguer eficient, diligent, bon administrador, just i acollidor. Ca’n Matas es transformà en una espècie de “cuartel” general familiar on trobaven empara germanes, nebodes i sobretot el seu germà Joan. La botiga a finals del s. XIX només ocupava la casa del carrer Besalú i hi havia a mitja botiga una escala de cargol que comunicava amb els pisos, i l’entrada era o bé per davant, o bé pel corriol. Més endavant en Jaume va comprar la casa del carrer Magre 4, ampliant d’aquesta manera la botiga, es va suprimir l’escala de cargol i es va donar entrada tant a la botiga com al pis pel carrer Magre.
A començaments del 1900 va remodelar la botiga i aprofitant que el fill del mestre d’obres, al qual feia treballar, acabava de fer coneixements professionals a Barcelona,li va oferir fer el sostre artesanat de guix; Jaume acceptà la proposta i el sostre de guix, esplèndid, es va convertir en l’emblema de Ca’n Matas”. De la mateixa època és la caixa registradora.
